Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya

Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya

Seu de l'antic ministeri
Dades
Tipus	ministeri d'Espanya ministeri de Defensa
Història
Reemplaça	Ministeri de Defensa d'Espanya
Creació	9 d'agost de 1939 (1939-08-09)
Data de dissolució o abolició	4 de juliol de 1977
Reemplaçat per	Ministeri de Defensa d'Espanya
Activitat
Àmbit	Exèrcit de Terra d'Espanya
Governança corporativa
Seu	Palau de Buenavista, Madrid

El Ministeri de l'Exèrcit va ser el departament ministerial encarregat de l'exèrcit de terra en Espanya durant la Dictadura franquista.

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola va ser creat en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar regulades posteriorment. Va existir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina.

Història

Els seus orígens cal buscar-los en el Ministeri de la Guerra, organisme que havia existit des del segle xix fins a la Segona República Espanyola, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola i la reorganització de l'estructura governamental. En el Primer govern franquista (1938) va ser constituït un Ministeri de Defensa Nacional a les ordres del llavors comandant de l'Exèrcit del Nord, Fidel Dávila Arrondo Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit, Armada i Aviació. Finalment desapareixeria quan el 8 d'agost de 1939, després del final de la Guerra civil, es van crear els Ministeris d'Aire, Exèrcit i Marina. El 22 de setembre es va organitzar l'estructura orgànica del nou departament ministerial.

Amb el pas de temps aquest Ministeri esdevingué un gegant burocràtic, pràcticament tancat a la societat i el país que anaven evolucionant progressivament. Cada any que transcorria es va convertir en un organisme lent, sense si més no un criteri administratiu normalitzat i unificat a causa de les contradiccions internes dels seus diferents departaments i les múltiples competències que cadascun d'ells tenien. La ineficàcia administrativa va arribar al punt que a vegades els departaments del Ministeri trobaven problemes per coordinar unes Regions Militars amb les altres. Es convertia així en l'exponent d'una oficina burocràtica on era possible obtenir algun lloc o càrrecs administratius en funció dels serveis prestats al règim, o al nepotisme rampant que imperava en el si de l'Exèrcit.

Va persistir fins a 1977 en què es va suprimir amb el Reial decret 1558/77 de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Exèrcit, Aire i Marina durant la Transició política.

Estructura orgànica

El 22 de setembre de 1939 es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:

• Estat Major de l'Exèrcit.
• Secretaria general.
• Direccions generals: Ensenyament militar, Reclutament i personal, Indústria i material, Transports, Serveis i Mutilats de Guerra.
• Inspecció general de Fortificacions.
• Inspecció general de la Guàrdia Civil i Carabiners.
• Consell Superior de l'Exèrcit.
• Consell Suprem de Justícia Militar.

El nou Consell Suprem de Justícia Militar va recuperar funcions i facultats de l'antic Consell Suprem de Guerra i Marina, desaparegut durant la Segona República arran de l'anomenada Llei Azaña. Les competències d'aquest tribunal no es limitaven solament a l'exèrcit de terra, sinó també sobre l'Armada i l'Exèrcit de l'aire. A més, va implicar el restabliment ple del Codi de Justícia Militar de 1890.

En el cas de la Guàrdia Civil, aquesta va quedar subjecta al Ministeri de l'Exèrcit en tot el referit a la seva organització, disciplina, armament i personal, però també depenia en altres àmbits del Ministeri de la governació i del Ministeri d'Hisenda. Els Carabiners van quedar integrats en la Guàrdia Civil el 1940 i van desaparèixer, mentre que en 1941 la nova Policia Armada també va quedar subjecta a l'Exèrcit en alguns àmbits.

Llista de Ministres

#	Govern			Nom		Inici mandat	Fi mandat
1	Francisco Franco Bahamonde		II		José Enrique Varela Iglesias	9 d'agost de 1939	3 de setembre de 1942
			III
2			IV		Carlos Asensio Cabanillas	3 de setembre de 1942	18 de juliol de 1945
3			V		Fidel Dávila Arrondo	18 de juliol de 1945	19 de juliol de 1951
4			VI		Agustín Muñoz Grandes	19 de juliol de 1951	25 de febrer de 1957
			VII
5			VIII		Antonio Barroso y Sánchez Guerra	25 de febrer de 1957	10 de juliol de 1962
6			IX		Pablo Martín Alonso	10 de juliol de 1962	11 de febrer de 1964
7					Camilo Menéndez Tolosa	20 de febrer de 1964	29 d'octubre de 1969
			X
			XI
8			XII		Juan Castañón de Mena	20 d'octubre de 1969	11 de juny de 1973
9			XIII		Francisco Coloma Gallegos	11 de juny de 1973	12 de desembre de 1975
			XIV
			XV
10	Joan Carles I d'Espanya		I		Félix Álvarez-Arenas y Pacheco	12 de desembre de 1975	4 de juliol de 1977
			II

Bibliografia

• Aguilar Olivencia, Mariano. El ejército español durante el franquismo : un juicio desde dentro (en castellà). Madrid: Akal, 1999 (España sin espejo ; 12). ISBN 84-460-0962-5. 
• Ballbé, Manuel. Orden público y militarismo en la España constitucional : (1812-1983) (en castellà). Madrid: Alianza, 1983 (Alianza universidad ; 378). ISBN 8420623784. 
• Tamames, Ramón. La República. La Era de Franco (en castellà). 10ª ed. Madrid: Alianza, 1983 (Historia de España (Alianza) ; 7). ISBN 8420620513. 
• Thomas, Hugh. La Guerra Civil Española. 2 vol. Barcelona: Grijalbo Mondador, 1995. ISBN 84-253-2767-9.